Recull de reflexions sobre la situació del nostre pais: Mallorca, les Illes Balears, els Països Catalans. Contacte: reflexionsnacionals@gmail.com
reflexions | 22 Març, 2008 10:10
És un costum habitual interpretar les eleccions de manera molt diversa: els partits polítics les interpreten segons els convé i els analistes polítics segons subjectivament creuen. Jo no seré diferent. Una companya m'enviava un sms ahir on de manera trista explicava el drama dels resultats per al nacionalisme.
És vera que Unitat per les Illes no ha aconseguit el diputat. I és vera que aquest resultat és fruit d'un fort bipartidisme, entre altres elements. D'aquests elements, no en parlaré perquè consider que són els mateixos partits integrants d'Unitat els que han de determinar per què no ha acabat de funcionar la nova marca electoral.
Si analitzam les eleccions, però, el resultat és un empat tècnic, entre PSOE i PP, que només s'inclinarà cap a un costat o cap a un altre en funció de la decisió dels partits nacionalistes.
Si extrapolam les eleccions a les Illes Balears, aquesta realitat és ben igual, de tal manera que són els nacionalistes (en aquest cas sembla que aquest paper és més propi d'UM) els que poden decantar els diferents governs.
Per tant, la tendència marcada en aquestes eleccions és que el PSOE es pot menjar el nacionalisme, però que aquest nacionalisme continua essent imprescindible per governar. A més, segons el que ha passat a EU o a ERC, si queda clar que el nacionalisme -o un partit qualsevol- no és decisiu perquè té les aliances futures predeterminades, aquests partits estan abocats a perdre vots en virtut del vot útil. Per exemple, si Llamazares anuncia que tanmateix donarà suport al PSOE -no li queda altre remei-, per què els electors han de votar EU? Per què no votar directament el PSOE?
Els únics nacionalismes i partits que es mantenen (CiU, PNB, CC) són aquells capaços de votar el PP o el PSOE, segons convingui als seus territoris i a les seves polítiques.
Convé prendre nota...
Pere Muñoz. 11 de març de 2008
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Confluència?
Les recents eleccions estatals i l’experiència d’Unitat per les Illes ha posat damunt la taula un debat ben interessant i en el que també jo, modestament, vull ficar cullerada. Aquest debat es fa al voltant de la següent pregunta: ha d’haver confluència dels partits nacionalistes preelectoralment de cara a les eleccions autonòmiques de 2011? En la meva opinió la resposta és negativa. Crec que a les eleccions de 2011 les forces nacionalistes no s’han de presentar plegades sota unes mateixes sigles. Vol dir això que la teoria del tercer espai no és el camí adequat? No ho sé, pens que sí. Què vull dir? El que vull dir és que tots els processos polítics requereixen el seu temps. Com els vins hi ha un procés de fermentació, hi ha un procés de consolidació i maduració. No som dels que tanqui les portes a una repetició de la coalició, ni som dels que cregui que ha estat un fracàs estrepitós, ara bé, crec que no hem assolit l’objectiu. El nacionalisme a Mallorca està on estava, al voltant del 6% a les eleccions estatals. No hem assolit l’objectiu del diputat per raons externes i per raons internes. Les raons externes han estat ja suficientment explicitades: bipolarització, bipartidisme, televisió... Les raons internes també han estat parcialment comentades, per exemple ja se n’ha parlat del poc temps i l’escassetat de recursos amb que vàrem comptar per donar a conèixer una marca nova. Ara hi ha una altra raó interna que és innegable: ni s’ha concentrat tot el vot nacionalista, ni s’ha produït un efecte suma. La no concentració del vot nacionalista dins la candidatura o candidatures nacionalistes és una constant de la nostra història electoral. A les estatals els nacionalistes perden al voltant de dues terceres parts del seu electorat, un electoral que és atret per l’anomenat vot útil, un electoral però, que a les següents autonòmiques torna a les files nacionalistes. Això ha passat quan els nacionalistes anaven per separat i, per sorpresa d’alguns, també ha passat quan els nacionalistes han anat junts. Pens que l’elector manco fidel no s’ha decantat per Unitat perquè ha considerat que els seus components no lligaven, perquè el producte no tenia prou consistència. Pens que hi ha un electorat, unes bases i uns dirigents que veuen amb massa distància a l’electorat, les bases i els dirigents dels altres i això ha estat determinant. L’electorat, les bases i alguns dirigents del PSM es senten massa enfora d’UM per poder donar suport a una opció comuna, encara que aquesta opció comuna sigui únicament per anar a reclamar a Madrid un tracte just per les Balears, és a dir, encara que l’opció fos molt més simple i bona de definir del que succeiria a unes autonòmiques. I a la inversa, el mateix si substituïm PSM per UM i UM per PSM. Hi ha masses episodis de confrontació, d’incomprensió, d’atacs, de ressentiments, d’apostes estratègiques diverses, hi ha massa de tot això. Jo som dels que pensava, ingènuament, que aquests factors psicològics, aquests autoodis, aquests personalismes, serien deixats de banda davant un objectiu comú tan positiu pel país com era tenir una veu pròpia, i això no ha estat així. Certament, que Unitat ha suposat rompre el gel de moltes relacions que estaven glaçades, Unitat ha suposat guanyar en complicitat entre nacionalistes, i això és enormement positiu. Ara bé, hi ha elements que presenten una resistència molt més grossa del que sembla a primera vista, hi ha segments que no combreguen amb una aventura unitària perquè el seu nacionalisme és més tebi i es mescla amb altres components (esquerranisme, centrisme, liberalisme, ecologisme....) que troba a faltar a una possible coalició. Per tant, crec, primer de tot, que s’ha fet una passa per rompre aïllaments i un diàleg de sords que segurament no era beneficiós pel nacionalisme, ara bé, en segon lloc, crec que la inèrcia fa que en aquests moments, amb vista a 2011, cada partit nacionalista hagi de conservar i reforçar el seu perfil i la seva especificitat; el que vendrà després, ja es veurà.
Josep Melià Ques. Missèr.
Diari de Balears (20-III-08)
Comentar articles d'un diari amb d'altres articles escrits en un diari. Quin bloc!