Administrar

Recull de reflexions sobre la situació del nostre pais: Mallorca, les Illes Balears, els Països Catalans. Contacte: reflexionsnacionals@gmail.com

Nacionalisme en crisi?

reflexions | 23 Març, 2008 16:23

Els centralistes van tot cofois. Una vegada més fan anàlisis postelectorals esbiaixades i poc rigoroses. Que si els nacionalismes perden força, que si els espanyols volen que hi hagi un consens entre el PSOE i el PP per tornar a encarrilar les grans qüestions de la política territorial -llegiu entre línies: per frenar les aspiracions de més autogovern d'alguns territoris i per aturar la migració del poder de decisió del centre cap a la perifèria. Una anàlisi més detinguda ens mena a unes conclusions ben diferents. Al País Basc ha baixat la participació un 11% en relació a les eleccions generals del 2004. A Catalunya la baixada ha estat de gairebé el 6%. És a dir, entre els dos territoris més de 500.000 persones que votaren el 2004 s'han abstingut en aquesta ocasió. És bo de veure que aquesta abstenció sols pot venir dels sectors més militants del nacionalisme; això vol dir, en el cas del Principat, d'Esquerra Republicana de Catalunya. És això un fracàs del nacionalisme? No, rotundament no. És un fracàs del centralisme espanyol, eixorc d'iniciatives i de creativitat, obsessionat a conservar els seus privilegis, encapirronat a imposar el seu model d'estat 'por huevos' -ahir dia 9 uns dels 'eufòrics' militants davant la seu del PP portaven una bandera amb un brau al qual li havien dibuixat uns testicles fora mida-, aquest és el centralisme del PP; i també és, en part per sintonia però sobretot per timidesa, el d'una bona part del PSOE. És evident que aquest panorama, que ha tingut com a fites importants el rebuig categòric al pla Ibarretxe i la retallada de l'Estatut de Catalunya, està fent créixer entre alguns sectors nacionalistes l'aversió a la política feta des de Madrid. No votar esdevé una rebel·lió contra el centralisme, no una deserció de l'ideari nacionalista. Zapatero n'haurà de prendre bona nota els propers anys si vol esser de bon de veres el pacificador dels conflictes entre l'estat centralista i les diferents nacionalitats i territoris.

Pel que fa al nacionalisme moderat, CiU ha augmentat la seva representació a Madrid i li correspondrà, un cop més, la tasca d'assegurar la governabilitat i l'estabilitat econòmica i social; i ho haurà de fer, un cop més, aguantant els bramuls de les feres cavernàries de l'ala dura del PP. ¿El sentit d'estat de CiU serà reconegut qualque dia per aquesta Espanya tan esquerpa i malagraïda? Quant a les nostres Illes, els resultats de les eleccions fan palesa la urgència històrica de consolidar un partit nacionalista de centre, moderat i interinsular. La societat no confia en coalicions de fortuna, per ben intencionades que siguin. La societat vol formacions cohesionades, implantades entre els col·lectius socials, amb programa i projectes de futur, amb lideratges forts i missatges clars. En el panorama illenc, com en el del Principat, només hi caben dues formacions nacionalistes: ERC i un partit nacionalista moderat. UM i PSM tenen davant la nostra història de poble singular la responsabilitat indefugible d'impulsar i formar un partit unit que ens doni l'esperança de poder esdevenir un dia els actors principals del nostre futur.

Joan Gabriel Mora. 12 de març de 2008

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3462+6+199420

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

25.000, i alguna cosa més

reflexions | 23 Març, 2008 10:17

Va ser a principis de 2000, quan el PSIB era més PSIB que PSOE, Diari de Balears publicà un article editorial a favor de la unitat d'UM i PSM per a les eleccions generals. En el decurs d'un dinar, Joan Riera i jo mateix havíem insistit a Pere Sampol i a Mateu Morro en la necessitat d'aquesta coalició, però els màxims dirigents del PSM no ens volgueren escoltar, ni a prop fer-s'hi. Digueren que el seu partit era incompatible amb UM, i la seva militància oposada. Ens resultà mal d'entendre, perquè havien governat plegats el Consell i el Govern de Progrés era possible gràcies a UM. Però, i especialment, replicarem que el maltractament fiscal que patia la Comunitat obligava una presència a Madrid que no estàs condicionada ni al PP ni al PSOE. No es tractava d'una qüestió ideològica, sinó de justícia i dignitat nacional. En això sí que estàvem d'acord.

Semblava que la gran coalició era una quimera quan, enguany, es materialitzà en qüestió de dies o setmanes. El candidat Pere Sampol s'hi dedicà en cos i ànima, hi posaren recursos econòmics suficients i la campanya, breu, va ser almenys intensa. Els mitjans de comunicació han parlat d'Unitat per les Illes i el seu missatge ha arribat a la gent. Però els resultats electorals han sentenciat que no havia calat o, pitjor, que possibles votants rebutjaven el projecte i optaven pel PSOE de Zapatero.

L'experiència ens ha posat de peus en terra. El concepte identitari és substancial per a uns 25.000 ciutadans, però molts altres tenen influències o valors superiors.

La consciència del país és necessària, però no suposa un actiu polític determinant, almenys a dia d'avui.

I, tanmateix, els partits nacionalistes han aconseguit entendre's, i Sampol i la resta de candidats han sensibilitzat la ciutadania sobre l'espoli fiscal i la manca d'inversions.

El seu discurs ens obliga, als mitjans, a comprovar, ara sí, què fan els diputats Garcias, Salom i companyia per Madrid, i quin grau de compromís té Rodríguez Zapatero amb Francesc Antich i la nostra Comunitat. Aquesta és la contribució principal d'Unitat a dia d'avui. I no és poca.

Miquel Serra. Director de «Diari de Balears» 12 de març de 2008

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3462+6+199439

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS