Administrar

Recull de reflexions sobre la situació del nostre pais: Mallorca, les Illes Balears, els Països Catalans. Contacte: reflexionsnacionals@gmail.com

Quatre propostes per a després del 9M

reflexions | 25 Març, 2008 16:18

1) Cal abandonar la baralla estèril. Dins els partits, entre els partits i fora dels partits. No porta enlloc. I, si pot ser, cal més unitat.

2) El dret de decidir sense subordinació exterior, ni organitzativa ni política, és el terreny d'encontre dels uns i dels altres.

3) Cal sumar noves cares a les direccions actuals i fer-les créixer com a símbol del canvi. Sense renunciar a ningú, però sense que ningú faça de tap tampoc.

4) Anar al darrere del PSOE competint per ser-ne l'aliat predilecte, és una garantia de fracàs. Que facen allò que vulguen.

No dic que siga fàcil; no ho és. Ni que siga l'única solució perquè els votants catalanistes recuperem l'autoestima perduda i ens proposem objectius més ambiciosos. Són, simplement, quatre propostes que em semblen lògiques i senzilles d'entendre per a eixir de l'atzucac en què ens trobem ara mateix. Molts no ens sentim reflectits en els resultats de diumenge; però sense alternatives engrescadores a curt terme, les coses seran molt pitjors. I que això no passe és responsabilitat de tots. Dels de dins dels partits i dels de fora. Ara no és el moment de deixar sols els polítics.

Hi ha ningú que en vulga parlar?
Vicent Partal. 11 de març de 2008

25.000 clams per la construcció nacional

reflexions | 25 Març, 2008 10:05

Si miram les coses a la curta, com si el món s'acabàs amb unes teleeleccions espanyoles, a les Balears, l'eix espanyolista dretes-esquerres PP-PSOE, ha fet matx i ja està dit tot. D'ara endavant, qualsevol candidatura no espanyolista que s'encaparroti a entrar en el joc dretes-esquerres, pegarà de carabassot al mur PP-PSOE i s'hi esclafarà. Per votar cosa dretana i no tudar el vot, l'electorat ja tindrà el PP. I Per votar cosa esquerrana, ja tindrà el PSOE.

Ara bé: si miram les coses a la llarga, ja tenim ben aclarit quines són les sortides que tenim davant el bipartidisme espanyol. Només en tenim dues: una, l'extraparlamentarisme. I l'altra, la construcció del tercer espai. I aquest tercer espai no pot ser altre més que l'espai nacional que ha començat a teixir Unitat per les Illes. D'acord que, amb 25.000 vots, no n'hi ha per repicar campanes. Però bé: podem dir de més verdes n'han madurat si tenim en compte la barrumbada de bipartidisme espanyolista amb què els mitjans d'adoctrinament espanyols han ofegat tota la campanya i la precampanya. A més del fet que érem davant unes eleccions espanyoles i no autonòmiques. I llavors que no només la marca «Unitat» partia de zero (com a l'any 2004 hi partia la de «Progressistes») sinó que també hi partia l'oferta netament en pla nacional amb què es presentava per primera vegada una candidatura.

Si una concepció política nova, amb tot el panorama descrit, compta amb els vots de 25.000 resistents convençuts, imaginau-vos què farà aquesta força a les autonòmiques vinents si ara mateix posa fil a l'agulla i aquests tres anys que tenim per davant -i no els tres darrers mesos amb quatre grapades- fuig com de la pesta de jugar a dretes/esquerres i posa messions de valent per la reconquesta nacional de la nostra terra.

La salvació de la llengua i del territori, la fixació del sostre de població i el combat de l'espoli fiscal són massa missatge, de contingut massa inassumible per al bloc foraster PPSOE i que afecta de prop massa mallorquins com per tirar la tovallola i no posar messions per l'eix nacional. Al Principat, l'electorat independentista ho ha deixat ben clar.

Jordi Caldentey. Llengua Nacional 13 de març de 2008

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3463+6+199490

Calma i parlem-ne

reflexions | 25 Març, 2008 00:13

Els resultats de les eleccions són decebedors. El PSOE aconsegueix una victòria notable, que té un regust amarg al Principat. Després de tantes burles, caos i promeses no complertes, resulta molt preocupant que hi haja més votants socialistes encara. Preocupant i digne de reflexió. Sobretot, si el fet va acompanyat d'un mal resultat de les forces catalanistes. CiU és cert que aguanta, però aguanta un mal resultat, i Esquerra i Iniciativa fan una reculada espectacular, sobretot els republicans. Esquerra no pot continuar, com fins ara, ignorant les repetides advertències de com és d'equivocada la seua política de suport al PSOE. I les Illes i el País Valencià un desert. Cal que en parlem de tot això, i molt. Però amb calma.

Les hores immediates a una contesa electoral no són el moment més adient per a parlar de canvis de rumb, però en aquest cas les dades són difícils de contestar. Els socialistes han jugat a la perfecció les seues cartes, i els sobiranistes o nacionalistes, no. La divisió fa mal, això és evident. Al Principat i al País Valencià. La confrontació CiU-Esquerra perjudica tots dos partits, desorienta el vot nacionalista i motiva desafecció. I el trencament entre Esquerra Unida i el Bloc-Iniciativa-Verds no resol res. Mentrestant la coalició tripartida de govern al Principat es fa evident que l'única cosa que fa és reforçar el PSC. La nit de les eleccions catalanes del 2003 i la del 2006 els socialistes eren un partit moribund. A les primeres, Maragall volia dimitir i, a les segones, Montilla va obtenir un resultat desastrós. Esquerra va ser en tots dos casos el tauló de salvament del PSC i ara aquest partit gaudeix d'un poder polític i social desmesurat. Però ahir Esquerra i Iniciativa en trobaren el regust més amarg. Que els electors no entenen el que està fent el vell partit de Macià és difícil de negar després de tres eleccions seguides perdent vots i dues, municipals i espanyoles, de forma escandalosa.

Ara, la resurrecció socialista no ha estat únicament cosa dels republicans. Artur Mas va salvar també Zapatero amb el famós pacte sobre l'estatut, que tant car li ha costat. I la constant baralla entre convergents i republicans per a ser els socis predilectes de ZP, els ha eixit ben cara, a tots dos. Acaba un cicle electoral complicat i manquen tres anys per a la pròxima cita. CiU és a l'oposició i sense gairebé cap possibilitat d'influir. És cert que ha demostrat amb claredat que és un partit molt robust i que les apostes sobre la seua desaparició eren una ximpleria. Però CiU s'equivocarà si accepta el resultat d'ahir com a bo, perquè no ho és. El contrast del carrer amb els vots clama i si el "català emprenyat" no s'ha traduït en res sembla que és més per manca d'una oferta coherent que no per cap altra cosa.

Ara seria un bon moment per a liquidar la guerra fraticida encetada fa anys entre CiU i Esquerra. Perquè tots dos partits saben que competint per les gràcies de Zapatero només s'afebleixen entre ells. I perquè només hi ha un futur clar si se saben bastir ponts entre ells dos i oblidar. Caldrà, però, molta generositat de tothom per a intentar-ho.

Al País Valencià tampoc la divisió entre Esquerra Unida i el Bloc-Iniciativa-Verds sembla haver estat un encert. Totes dues formacions admetien que el diputat per València estava perdut d'entrada i afirmaven en veu baixa que en aquestes eleccions el més important era posicionar-se cara al futur, cara a la batalla pel tercer espai de la política valenciana. Si era això cal dir que Esquerra Unida ha guanyat amb rotunditat i que el pas de bona part de la vella EUPV a Iniciativa no ha aportat vots a la coalició amb el Bloc. És cert que Esquerra Unida a nivell estatal és ja un cadàver polític però això no certifica res ni prefigura res.

Finalment a Les Illes, que és on s'havia fet l'esforç més gran d'unitat les xifres tampoc no són gens engrescadores. Unitat per les Illes se situa en un notable cinc per cent del vot, una xifra que supera, per exemple, la que aconsegueix Iniciativa al Principat, però queda molt lluny dels resultats per separat, fa quatre anys, de la coalició encapçalada pel PSM i d'Unió Mallorquina. De fet tot just si aconsegueixen la meitat dels vots que aleshores. És una mala notícia perquè l'esforç fet havia estat important.

En qualsevol cas el que queda clar és que les coses tal i com anaven fins ara no van bé. I que el missatge, l'esquema mental i les actituds dels partits sobiranistes i nacionalistes han de canviar molt si no volem quedar arrossegats en la dinàmica més espanyola. Perquè una dada que no es pot obviar és que la suma de PSOE i PP fan més vots i més diputats que mai en la història. I això vol dir més Espanya.
Vicent Partal. 10 de març de 2008

Nacionalisme en crisi?

reflexions | 23 Març, 2008 16:23

Els centralistes van tot cofois. Una vegada més fan anàlisis postelectorals esbiaixades i poc rigoroses. Que si els nacionalismes perden força, que si els espanyols volen que hi hagi un consens entre el PSOE i el PP per tornar a encarrilar les grans qüestions de la política territorial -llegiu entre línies: per frenar les aspiracions de més autogovern d'alguns territoris i per aturar la migració del poder de decisió del centre cap a la perifèria. Una anàlisi més detinguda ens mena a unes conclusions ben diferents. Al País Basc ha baixat la participació un 11% en relació a les eleccions generals del 2004. A Catalunya la baixada ha estat de gairebé el 6%. És a dir, entre els dos territoris més de 500.000 persones que votaren el 2004 s'han abstingut en aquesta ocasió. És bo de veure que aquesta abstenció sols pot venir dels sectors més militants del nacionalisme; això vol dir, en el cas del Principat, d'Esquerra Republicana de Catalunya. És això un fracàs del nacionalisme? No, rotundament no. És un fracàs del centralisme espanyol, eixorc d'iniciatives i de creativitat, obsessionat a conservar els seus privilegis, encapirronat a imposar el seu model d'estat 'por huevos' -ahir dia 9 uns dels 'eufòrics' militants davant la seu del PP portaven una bandera amb un brau al qual li havien dibuixat uns testicles fora mida-, aquest és el centralisme del PP; i també és, en part per sintonia però sobretot per timidesa, el d'una bona part del PSOE. És evident que aquest panorama, que ha tingut com a fites importants el rebuig categòric al pla Ibarretxe i la retallada de l'Estatut de Catalunya, està fent créixer entre alguns sectors nacionalistes l'aversió a la política feta des de Madrid. No votar esdevé una rebel·lió contra el centralisme, no una deserció de l'ideari nacionalista. Zapatero n'haurà de prendre bona nota els propers anys si vol esser de bon de veres el pacificador dels conflictes entre l'estat centralista i les diferents nacionalitats i territoris.

Pel que fa al nacionalisme moderat, CiU ha augmentat la seva representació a Madrid i li correspondrà, un cop més, la tasca d'assegurar la governabilitat i l'estabilitat econòmica i social; i ho haurà de fer, un cop més, aguantant els bramuls de les feres cavernàries de l'ala dura del PP. ¿El sentit d'estat de CiU serà reconegut qualque dia per aquesta Espanya tan esquerpa i malagraïda? Quant a les nostres Illes, els resultats de les eleccions fan palesa la urgència històrica de consolidar un partit nacionalista de centre, moderat i interinsular. La societat no confia en coalicions de fortuna, per ben intencionades que siguin. La societat vol formacions cohesionades, implantades entre els col·lectius socials, amb programa i projectes de futur, amb lideratges forts i missatges clars. En el panorama illenc, com en el del Principat, només hi caben dues formacions nacionalistes: ERC i un partit nacionalista moderat. UM i PSM tenen davant la nostra història de poble singular la responsabilitat indefugible d'impulsar i formar un partit unit que ens doni l'esperança de poder esdevenir un dia els actors principals del nostre futur.

Joan Gabriel Mora. 12 de març de 2008

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3462+6+199420

25.000, i alguna cosa més

reflexions | 23 Març, 2008 10:17

Va ser a principis de 2000, quan el PSIB era més PSIB que PSOE, Diari de Balears publicà un article editorial a favor de la unitat d'UM i PSM per a les eleccions generals. En el decurs d'un dinar, Joan Riera i jo mateix havíem insistit a Pere Sampol i a Mateu Morro en la necessitat d'aquesta coalició, però els màxims dirigents del PSM no ens volgueren escoltar, ni a prop fer-s'hi. Digueren que el seu partit era incompatible amb UM, i la seva militància oposada. Ens resultà mal d'entendre, perquè havien governat plegats el Consell i el Govern de Progrés era possible gràcies a UM. Però, i especialment, replicarem que el maltractament fiscal que patia la Comunitat obligava una presència a Madrid que no estàs condicionada ni al PP ni al PSOE. No es tractava d'una qüestió ideològica, sinó de justícia i dignitat nacional. En això sí que estàvem d'acord.

Semblava que la gran coalició era una quimera quan, enguany, es materialitzà en qüestió de dies o setmanes. El candidat Pere Sampol s'hi dedicà en cos i ànima, hi posaren recursos econòmics suficients i la campanya, breu, va ser almenys intensa. Els mitjans de comunicació han parlat d'Unitat per les Illes i el seu missatge ha arribat a la gent. Però els resultats electorals han sentenciat que no havia calat o, pitjor, que possibles votants rebutjaven el projecte i optaven pel PSOE de Zapatero.

L'experiència ens ha posat de peus en terra. El concepte identitari és substancial per a uns 25.000 ciutadans, però molts altres tenen influències o valors superiors.

La consciència del país és necessària, però no suposa un actiu polític determinant, almenys a dia d'avui.

I, tanmateix, els partits nacionalistes han aconseguit entendre's, i Sampol i la resta de candidats han sensibilitzat la ciutadania sobre l'espoli fiscal i la manca d'inversions.

El seu discurs ens obliga, als mitjans, a comprovar, ara sí, què fan els diputats Garcias, Salom i companyia per Madrid, i quin grau de compromís té Rodríguez Zapatero amb Francesc Antich i la nostra Comunitat. Aquesta és la contribució principal d'Unitat a dia d'avui. I no és poca.

Miquel Serra. Director de «Diari de Balears» 12 de març de 2008

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3462+6+199439

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS